Debats a Ràdio La Mina

Com molts de vosaltres sabreu, des de Ràdio la Mina s'ha encetat un programa de debat polític setmanal d'una hora i mitja de duració anomenat: "La punta del iceberg". I les JERC estem d'enhorabona perquè a les dues darreres convocatòries, el Portaveu de JERC - Sant Adrià ha sigut el representant d'ERC al debat fet que demostra la forta aposta que fa el nostre partit referencial per les seves joventuts com a marc de potenciació i formació.

Els debats han estat: un sobre Educació i l'altre sobre les 3 xemeneies. En tots dos casos, més enllà de deixar clara la posició d'Esquerra s'ha parlat de tots aquells temes que a la resta de formacions polítiques els hi costa admetre, això ha fet a més que els debats siguin intensos i amb un caràcter de crítica potent amb el qual el ciutadà ha pogut veure-s'hi reflectit. No hem caigut mai en l'autocomplaença ni en la manca d'ambició ni social ni nacional per això hem donat la cara, fent un discurs coherent i lògic amb les nostres idees. I hem marcat la nostra visió deixant una emprenta clara amb l'esperança de que els ciutadans s'hagin adonat que tot és susceptible de millorar i amb nosaltres és possible.

Us encoratjem a que escolteu "La Punta del iceberg" cada dijous, de 21 h a 22.30 h en la freqüència 102.5 (Ràdio La Mina) o la 98.0 (Fòrum Ràdio)!

Salut i República companys!

Espanya no t'estima i per això et roba!

Benvolgudes i benvolguts,

Aquest dilluns 6 d'octubre de 2008, a la Sala d'Actes del Edifici Polydor, tindrem el plaer d'escoltar a la professora de Teoria Econòmica a la UB, Elisenda Paluzie que ens parlarà sobre l'espoli fiscal que pateix Catalunya i com trobar el millor finançament per Catalunya. L'acte el presentarà el portaveu de JERC - Sant Adrià, Rubèn Arenas i Garcia.

Esperem que vingueu totes i tots i gaudiu de la conferència, serà realment interessant.

Contra l'Hispanitat, independència!

Vull tenir dret a l'autodeterminació!

Ja estem de nou de tornada de les vacances i amb elles, ja s'han acabat els temps de calma i començant el setembre ens trobem amb una sentència del Tribunal Constitucional que sens dubte repugna als demòcrates que creiem que la voluntat del poble i el dret a l'autodeterminació dels pobles reconegut per la ONU és molt més important i profund que una Constitució feta sota l'ampar del "bunker", a la sortida d'una dictadura de gairebé 40 anys de durada.

Hem avançat moltisim des de llavors, l'Estat també ho hauria de fer i davant d'això només hi ha dues sortides: o toquen la Constitució i es reformen assimilant que Espanya no és una sinó un conjunt de nacions que això està demostradisim que no ho faran mai o toquem el dos, i quan dic toquem el dos vull dir totes les nacions que conformen aquest Estat sustentat econòmicament pels Països Catalans - així ho demostren les balances fiscals publicades pel Ministeri d'Economia - marxem aplicant el dret a l'autodeterminació que tenim com a poble.

El País Basc va aprovar amb el recolzament de la majoria suficient del Parlament basc la llei de referèndums, a posteriori fent ús d'aquesta llei el seu Lehendakari Juan José Ibarretxe va formular i preveure una consulta per aquesta tardor però avui el Tribunal Constitucional trepitjant un dret humà reconegut per la ONU ha invalidat la llei de referèndums, potser sota el paraigües de la Constitució ho poden fer però sota el paradigma de la demòcracia és digne fer això? Es digne que un país avançat, del primer món sigui capaç de trepitjar el dret a l'autodeterminació d'un poble? Hi ha una pregunta que rondina el meu cap sempre que entro en aquestes reflexions, que és més important la veu del poble o les lleis? Jo crec que el poble, si realment resideix la sobirania en aquest, ha de ser sempre consultat i més quan el president del mateix insta a fer aquesta consulta, no només estan trepitjant a l'essència demòcrata sinó que a més deslegitimen a la màxima autoritat del mateix, em sembla vergonyós i un atemptat greu contra el País Basc.

Espero també que la Unió Europea sàpiga posar a Espanya al seu lloc i donar-li la raó al poble basc. Prou ja de vulnerar els drets reconeguts dels pobles.

Catalans, penseu que nosaltres som els següents i ho hem d'aconseguir, tenim una societat diferent, un pensament diferent però un objectiu comú que és donar la veu al poble perquè sigui aquest qui decideixi quin és el model d'estat que vol.

Per fi tenim balances fiscals!

He tornat de la meva setmana de descans i relax amb una notícia sorprenent i que no ha fet més que encendre aquest retorn a la meva rutina personal, la publicació de les balances fiscals.

Es realment indignant pel poble de Catalunya que hagin hagut de passar tans anys per tal de que es publiquin, i és potser encara més indignant adonar-te que les han amagat per por a possibles reaccions de les diferents nacionalitats que te aquest estat, i sense menystenir al País Basc i Navarra tot i que tenen un sistema de finançament que ja ens agradaria, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans som amb diferència els que surtim més mal parats d'això que en diuen Estat, un estat inventat, una aglomeració de nacionalitats unides pel terror d'una guerra i que han sabut conservar amb mà dura i només amb això des de fa 300 anys, el seu truc l'homegeneització constat barrejat amb époques de repressió i massacres humanes que enlloc del món han passat.

He tingut el plaer de parlar amb un historiador mallorquí a la meva estància a Mallorca, per res sospitós de catalanista ni independentista, això si objectiu com a pocs, haurieu de veure-li com s'emocionava parlant de l'época de Jaume I, com alabava els temps de bonança económica que les Illes Balears i Pitiüses havien gaudit durant la seva independència i durant el seu pas per la Corona d'Aragó. Sent objectius, des de la vessant económica avui per avui als Països Catalans ens convé la independència, per fi avui puc dir ben alt i clar que prou de pseudosolidaritat!!

La solidaritat és un terme confós sovint, la solidaritat no és un exercici obligatori, és una decisió optativa que pren qualsevol en una situació determinada. No és solidaritat que perdem més de 2000 euros l'any per cada ciutadà català, senyors no us enganyeu, no és solidaritat és espoli, espoli fiscal.

Prou!

Volem un finançament just, i volem que Catalunya esdevingui una potència econòmica al món, i és la nostra responsabilitat i la dels nostres politics la de portar a Catalunya a ser capdavanters en l'economia productiva i deixar la construcció com a secundari. I per fer realitat això que tant necessita Catalunya necessitem diners per fer les consegüents inversions.

Visca Catalunya lliure d'espoli fiscal!

Arriba per fi Mallorca!!

Semblava un oasi llunyà, un miratge etern, més aviat una sensació que no pas una realitat que tard o d'hora s'acabaria per materialitzar, però em trobo aquí a les portes d'allò que tant he anhelat i que per fi ara, puc dir que és aquí.

Em refereixo com no a Mallorca, aquest viatge que vàrem planificar en un context molt concret i després d'un viatge a Tenerife que va colmar el sac de les sorpreses i va significar un hite a les nostres vides, des de llavors res ha tornat a ser igual. Alguns han volgut creure en un espècie de maledicció tinerfenya que ens ha portat a un espai personal caòtic i descontrolat i jo crec més aviat en la tercera llei de Newton que diu que tota acció té una resposta de la mateixa magnitud i en sentit contrari a la força aplicada inicialment, i es que malgrat que a vegades no en siguem conscients a la vida qualsevol mínima acció repercuteix en la història i desencadenament dels fets, és per això que cal mesurar gairebé milimetricament allò que fem ja que igual que si en un text et deixes una coma, probablement no s'entén bé una frase, una vida amb només un acte descontrolat por ser suficient per no entendre-la.

Marxo ofuscat pensant en tornar, és mala senyal, perquè marxo per descansar i per desconectar i estic massa obsesionat en què passarà, hauria de ser més natural, deixar en off el cervell però no puc, és un conjunt de factors que fan impossible el poder mirar més enllà i es que encaro aquest viatge com un vertader Congrés on em presento i tinc ben decidit que si no em ratifiquen aquest cop no tindré més alternativa que cedir el pas als de darrere, marxar cap a casa sense recompensa després de tanta feina.

De totes maneres, no us preocupeu estaré bé dins del meu malaltís pensament continuat i incansable de que una cosa dolenta sempre es susceptible d'empitjorar.

Jo em vesteixo quatribarrat!

El passat diumenge 29 de Juny d'enguany la selecció del país veí, estat on "convivim", va guanyar l'Eurocopa de futbol. No entraré en valoracions esportives no em veig amb cor de jutjar no sóc imparcial i per tant prefereixo mantenir-me al marge. Ara bé, em sembla patètica l'actuació d'alguns ajuntaments com el meu posant pantalles gegants per als aficionats, no és vergonyós que es destini part de l'erari públic per a una qüestió que només afecta a alguns? Per què quan la selecció catalana juga els seus partits no es promociona, perquè els ajuntaments catalans s'obcequen a demostrar la seva espanyolitat i no promocionen el que són realment, catalans?

N'estic cansat d'Espanya i d'aquells que es dediquen a intentar trepitjar la cultura catalana, avui és l'esport, ahir va ser un manifest per la llengua espanyola (per cert l'única llengua comú que tenim a Catalunya és el català, comuna i autòctona). Jo demano un pas endavant, demano que els catalans fem servir la nostra veu per apagar qualsevol mena d'atac al que som de facto. Ningú no té dret a demanar-nos canviar la nostra llengua, ningú ens pot imposar que ens emocionem amb una selecció nacional que no és la nostra i que a més és la culpable de que nosaltres no podem disputar competicions internacionals, no ens conformarem amb un torneig de nacions sense estat, és un primer pas però jo vull que Catalunya tingui les mateixes possibilitats que qualsevol selecció europea a conseguir l'Eurocopa o fins i tot un Mundial!!

Envejo el sistema que fan a la Gran Bretanya respectant les nacions i donant-li la possiblitat de tenir la seva selecció nacional pròpia reconeguda oficialment de manera internacional.

Espero que la propera Eurocopa, Catalunya hi jugui i pugui fer un bon paper!