dijous, 19 de maig del 2011

#acampadasab



Estic molt engrescat amb tota la campanya electoral de Renovació per Sant
Adrià, som un grup realment cohesionat i amb unes ganes enormes d'entrar a l'Ajuntament per canviar les coses. Som el canvi real. Malauradament els nostres ciutadans, senten aquesta canturel·la de tots els polítics. I aquestes paraules han quedat pervertides i buides d'un contingut real.

Però els fets no desmenteixen les persones per molt que alguns intentin fer gravar el lema de "Tots són iguals". A Renovació, des de la nostra constitució no hem sigut iguals i a l'Ajuntament tampoc ho serem. Deia en algun dels meus discursos d'aquests dies, que som l'alternativa real, l'antídot contra la desafecció. Com tot a la vida, hi haurà qui ens cregui i haurà qui no. Però ho hem demostrat sobradament, amb el nostre programa i amb els nostres actes i fets. Nosaltres, alguns militants de partits, també estem cansats de que alguns s'hagin aprofitat de la política per fer-la una plataforma per esdevenir allò que no són, som professionals dels nostres rams, que volem canviar les coses mitjançant la política, no serem mai professionals de la mateixa.

La necessitat del naixement de Renovació rau precisament en el cansament i allunyament de la ciutadania envers l'única eina que tenim la classe obrera i treballadora per transformar la societat que és la política. A Sant Adrià, el PSC té un model esgotat que ha estat durant molts anys sustentat per la bonança econòmica i l'aprofitament de la bombolla immobiliària que un cop desinflada ha fet que es desinfli el model dels socialistes, se'ls hi ha acabat el crèdit. El PP, apart d'imposar un candidat des de la direcció nacional del partit, no presenta projecte alternatiu. ICV-EUiA ha fet de crossa del PSC, a un municipi on no feien falta degut a la majoria amplia del PSC i han perdut una oportunitat, sota el meu punt de vista, històrica, per reivindicar el seu propi programa. CiU ha fet una oposició digna, però insuficient. I des que són al Govern de la Generalitat, les amenaces de retallades i les ja consumades fan que la ciutadania perdi la confiança en el seu projecte, doncs retalla en drets als veïns de Sant Adrià. PxC i SI són partits monotemàtics que no representen cap projecte transversal per Sant Adrià i per tant manquen de tot interès.

En tot això, amb tota la prudència del desconeixement, ha sorgit un moviment que demana la democràcia real. Els que em seguiu sabeu que en aquest mateix diari vaig encunyar el terme pseudodemocràcia per referir-me a l'statu quo en el que estem instal·lats. I sempre n'he parlat. El moviment arran de les manifestacions del 15M, no sabem ben bé que volen ni que pretenen, però són gent que perfectament encaixa amb Renovació: gent interessada per millorar i cansats de viure en una democràcia que només te de democràtic el nom, allunyats de la política clàssica, de les disciplines de partit i apostant per l'assemblearisme com a eina de decisió. Ja ho diu el nostre lema: Renova't...Som Sant Adrià. Representem un tarannà nou, una nova forma d'entendre la societat i una nova forma de governar a Sant Adrià, formem part d'aquesta ciutat i som part d'ella estiguem o no al govern de la mateixa.

Ahir, vaig rebre, pel Facebook una invitació per fer una concentració avui a la Pl. de la Vila a les 20 h, seguint el model de Sol o Plaça Catalunya, que esperem tingui molt d'èxit però esperem també que tingui traducció la nit electoral, està molt bé estar indignats, però encara és millor canviar les coses amb el nostre vot.

Vaig crear el hashtag #acampadasab perquè un cop comenci la concentració la gent pugui dir la seva i ho poguem seguir. Jo hi seré, perquè també estic indignat,però no faré ni campanya, ni populisme ni partidisme. Perquè Renovació per Sant Adrià és una pota organitzada que neix del mateix sentiment que brolla dels indignats que acampen arreu de l'Estat espanyol.

També he repetit fins la sacietat durant aquesta campanya: que som la revolució silenciosa i democràtica. Esperem que el 23M, tinguem prou confiança dels ciutadans per convertir aquesta esperança en una realitat.