Arriba per fi Mallorca!!

Semblava un oasi llunyà, un miratge etern, més aviat una sensació que no pas una realitat que tard o d'hora s'acabaria per materialitzar, però em trobo aquí a les portes d'allò que tant he anhelat i que per fi ara, puc dir que és aquí.

Em refereixo com no a Mallorca, aquest viatge que vàrem planificar en un context molt concret i després d'un viatge a Tenerife que va colmar el sac de les sorpreses i va significar un hite a les nostres vides, des de llavors res ha tornat a ser igual. Alguns han volgut creure en un espècie de maledicció tinerfenya que ens ha portat a un espai personal caòtic i descontrolat i jo crec més aviat en la tercera llei de Newton que diu que tota acció té una resposta de la mateixa magnitud i en sentit contrari a la força aplicada inicialment, i es que malgrat que a vegades no en siguem conscients a la vida qualsevol mínima acció repercuteix en la història i desencadenament dels fets, és per això que cal mesurar gairebé milimetricament allò que fem ja que igual que si en un text et deixes una coma, probablement no s'entén bé una frase, una vida amb només un acte descontrolat por ser suficient per no entendre-la.

Marxo ofuscat pensant en tornar, és mala senyal, perquè marxo per descansar i per desconectar i estic massa obsesionat en què passarà, hauria de ser més natural, deixar en off el cervell però no puc, és un conjunt de factors que fan impossible el poder mirar més enllà i es que encaro aquest viatge com un vertader Congrés on em presento i tinc ben decidit que si no em ratifiquen aquest cop no tindré més alternativa que cedir el pas als de darrere, marxar cap a casa sense recompensa després de tanta feina.

De totes maneres, no us preocupeu estaré bé dins del meu malaltís pensament continuat i incansable de que una cosa dolenta sempre es susceptible d'empitjorar.