Prou espoli! La necessitat del concert.

Prou espoli! La necessitat del concert. Molta de la gent que m’atura per parlar sobre política,em pregunta perquè ERC porta defensant des dels anys 90 el concert econòmic, en base a què. Em sembla una pregunta excel·lent, i crec ha arribat l’hora de donar la meva explicació. Ara, públicament, he cregut que és un bon moment per donar a conèixer als ciutadans el perquè de la necessitat d’un concert econòmic a Catalunya. No m’agrada gaire posar dades en un article, més enllà de les necessàries, crec que les dades són consultables, m’agrada desenvolupar idees i arguments. Però avui faré una excepció, per remarcar la importància en aquest cas, de la negativitat extrema a la que ens aboca aquesta suma de dades. No m’agrada gaire posar dades en un article més enllà de les necessàries ja que crec que són consultables. M’agrada desenvolupar idees i arguments. Però avui faré una excepció per remarcar la importància, en aquest cas, de la negativitat extrema a la que ens aboca aquesta suma d'informacions. L’Estat espanyol ha gastat 82.000 M€ en l’AVE, CAP línia produeix benefici, ni tan sols la Barcelona – Madrid. Som el segon estat per darrere de Xina (imagineu l’extensió) en inversió en alta velocitat. En mig any, s’ha hagut de tancar el servei d’AVE, Cuenca – Toledo perquè només portava 9 passatgers. Mentrestant, a Catalunya, esperem el corredor mediterrani per connectar les nostres empreses i ports amb Europa. Volen portar l’AVE a la frontera amb Portugal (on no pensen construir-lo) abans que unir Castelló i Tarragona. Des de l’any 2000 l’Estat ha destinat 60.000 M€ en construir 5000 km d’autovies gratuïtes. A Catalunya zero. Mentrestant, l’N-II a Girona té obres aturades i sense projecte, quan passen 30.000 vehicles diaris. L’Estat ha malbarat 9.000 M€ en aeroports regionals que mai seran rendibles. Mentre Catalunya no té “hub” internacional i el Prat continua segrestat per AENA. 837.000 catalans a l’atur, 1 de cada 2 joves sense feina, 1 de cada 5 catalans és pobre, 104.000 llars no tenen cap ingrés, 19000 families han estat desnonades des de 2009, l’universitat costa un 51% més als catalans que als madrilenys, cada català paga 95 € /any en peatges, el deute de l’estat espanyol comptant el rescat es del 80 % del seu PIB, mentre que el de Catalunya és del 20 %. El deute d’Espanya amb Catalunya anual és de 16.409 M€ (+d’un 10 % del seu PIB). Catalunya va generar un superàvit de caixa de 2,5 M€, un 1,2 % del PIB, a tota la zona euro només Suècia i Estònia van tenir superàvit. A la llum de les dades, crec que els partits que defensem el concert econòmic no ho fem per motius sentimentals. La sobirania fiscal de Catalunya serviria per millorar l’estat del benestar de les famílies catalanes, això no és sentimental, és real. Sí, la política ha de tenir un valor ferm, el del servei a la ciutadania. La nostra responsabilitat és garantir que les famílies puguin viure cada cop millor. El concert econòmic no és cap invent per debilitar l’Estat, és la reivindicació d’un poble que està sent espoliat per un altre. Va dir Valentí Almirall, referent del federalisme i del catalanisme modern, al 1880 : <> Doncs això, corregim un dèficit històric amb Catalunya que dura com a mínim des del 1880, amb la millor de les armes: la democràcia i un Parlament unit en la idea de defensar el que és nostre amb ungles i dents, si cal. Prou espoli!