Rajoy, president de Catalunya

Els ciutadans de l'Estat espanyol van entronitzar a la tardor a Mariano Rajoy com a nou President del Govern d'Espanya, atorgant-li una majoria democràtica sense precedents en la democràcia.

Ara, uns mesos més tard ja governa també a Catalunya. Directa o indirectament, el Govern de la Generalitat ha entregat les claus de casa a aquells que pretenen enfonsar-la, ara a les comunitats governades pel PP se li afegeix una Alícia Sánchez-Camacho que no té la comunitat i no governa, pero llueix amb orgull la clau penjant del cinturó, sabent que mana sense manar.

S'ha de reconèixer que el PP a Catalunya ha sabut seguir una estratègia que li està brindant l'oportunitat d'homogeneitzar-se i anar adquirint quotes de poder. Un poder sovint cedit per un partit que s'autodenomina nacionalista català. Només cal fixar-se en l'alcaldia de Badalona, la Diputació de Barcelona o com hem vist fa unes hores la Corporació de Mitjans Audiovisuals. Van criticar fins la sacietat el tripartit, amb proclames sobiranistes retreient a ERC un paper poc catalanista, i ara es venen Catalunya (de nou, com ja van fer amb l'Estatut) a canvi de ser molt de dretes i de defensar als seus (els rics) mentre la classe treballadora els hi paga la factura.

A tot això continuen anant-se al llit somiant amb Catalunya com a estat independent i s'aixequen amb la crua realitat havent pactat amb la dreta mes rancia, mes anticatalana i mes agressiva dels últims temps. El mateix PP que no esta a favor ni de l'Estatut, ni de l'immersió lingüística, ni del Corredor mediterrani ni del concert econòmic a Catalunya.

Els ciutadans son inteŀligents i saben que no s'esta vetllant pels seus interessos i drets: que li preguntin als veïns de la Mina amb el tema del CAP, per exemple. O sino a la classe treballadora d'aquesta ciutat que ha d'assumir una reforma laboral que ens retorna als temps on les persones, servien un propietari i els seus drets eren menystinguts. A tot això el partit del Govern, continua recolzant aquestes iniciatives empobrint els nostres serveis i els nostres drets fins que sense saber-ho hagin fet la feina bruta al PP.

Un dia Artur Mas s'aixecarà i s'adonarà que el President no és ell sino Rajoy.