dimarts, 3 de juliol de 2012

Selecció espanyola, cortina de fum

En primer lloc, vull felicitar la selecció espanyola pel seu triomf a la Eurocopa 2012, vaja, per fer la seva feina. Per cert, una feina recompensada amb 300.000 €/jugador. Felicito també tots els ciutadans que es senten identificats amb aquests colors, i que van sentir ni que sigui per un moment alleugerits els seus problemes, me n’alegro fins i tot que molts dels que en el futur votaran SI a la independència de Catalunya, estiguessin celebrant ahir la victòria de la selecció espanyola. És la demostració que ser català i voler la independència d’aquest país no és excloent i no implica odiar Espanya. Els sentiments són els que són i no es poden amagar. Jo, no em sento identificat amb aquests colors, i és una qüestió de sentiments, no sóc gregari ni fonamentalista. Crec el que crec i sento el que sento, no puc amagar-ho. Pero de la mateixa manera no puc més que alegrar-me per aquells que són capaços de combinar el sentiment dual que moltes vegades reflexen les enquestes, aquells que es senten catalans i espanyols a la vegada, n’estic segur que aquest sentiment és el que més ajudarà a Catalunya a aconseguir la independència. Els habitants d’aquest país, són inteligents, i saben discernir els sentiments de la raó, i saben que el millor per Catalunya no té perquè anar acompanyat de formar part de l’estat espanyol, per molt que hi tinguin vincles afectius. Dit això, no puc més que entristir-me al adonar-me d’una realitat que no m´és agradable. Em dol veure com surten al carrer milers de persones, per celebrar que un equip de futbol ha guanyat una Eurocopa i mentre al seu país cau l’estat del benestar, hi ha un atur escandalós, una economia semirescatada,un deute avergonyidor i ningú mou un dit. No negaré, com a amant del futbol, que una victòria dóna instants d’autèntica felicitat per aquells que ho senten, però no pot ser l’excusa per justificar l’oblit dels deures que tenim com a ciutadans. Els mateixos que intenten apaivagar debats com el del pacte fiscal, són els que posen “La Roja” com a pretext per no parlar del que realment importa. Estic trist, també perque tal i com jo respecto la selecció de l’estat i l’alegria dels seus seguidors, a mi no em respecten poder veure la que considero la meva selecció, la catalana, en competicions internacionals. Una falta de respecte, entenc que greu, per als ciutadans que ens sentim així i també a la democràcia. Com a exemple, Regne Unit no té cap problema en respectar les diferents seleccions que conformen, a la vegada, les nacions del seu estat. D’altra banda, Rajoy ha faltat a la seva responsabilitat com a President del Govern espanyol, deixant abandonats a tots els damnificats per l’incendi que encara ara és manté viu a València, que ha deixat un mort, ferits, gent desplaçada dels seus habitatges i 13 carreteres tallades. Una final de futbol, no és més important que els teus ciutadans, o no hauria de ser-ho. Més quan la causa de la tardança en poder-lo controlar es deu a les retallades que ha fet el seu partit al País Valencià.Aquest gest de Rajoy demostra la manca de sensibilitat i l’intent de desviar l’atenció dels problemes que realment afecten als ciutadans del seu país. Els gestos són importants en política, i crec que assistir a una final quan cremen hectàrees al seu considerat territori és una manca de responsabilitat que hauria d’explicar.

Cap comentari: