#jovullvotaradéuEspanya

El concepte de pseudodemocràcia, que tant he repetit als meus articles, s'ha confirmat. Sóc conscient des de fa temps, que la democràcia és el nom d'una forma de governar que queda lluny de la que estem vivint. És per això que hem d'afegir un altra paraula per saber de què parlem, i en diem democràcia representativa, que no és més que dir, qui em representa ostenta la democràcia, el poder recau sobre els representants i no sobre els representats. Si afegim a aquesta circumstància, que la diversitat d'opinions a l'Estat Espanyol vol dir tenir dos grans partits, ens adonem que la nostra forma de govern dista molt dels principis de pluralitat i de poder sobirà del poble.

La Transició espanyola, com a concepte d'avenç i progrés, va ser una mentida. El temps que col·loca a tothom al seu lloc, ho demostra. La Transició va ser un invent per mantenir les estructures del règim dictatorial modificats per la bonhomia de la paraula democràcia. Sembla que aquesta paraula màgica quan substitueix altres paraules més lletges, alegren la vista i canvien el color de les coses. Però les institucions segueixen sent les mateixes, el cap de l'Estat escollit a dit pel dictador, la Constitució signada pels propis franquistes és en si mateix un mal auguri pels demòcrates de veritat. És cert, que gràcies a aquest procés es va aconseguir la pau social, es va poder aturar el colpisme i la intervenció militar a la política. Però per guanyar això hem cedit espai democràtic perquè ho guanyi el bipartidisme i l'opacitat de l'estat envers els seus ciutadans. La cima d'aquella transició, llunyana per molts joves que no l'hem viscuda, va ser el mal anomenat consens constituent que va donar lloc a la Constitució del 78, el cap de la jerarquia normativa. Una norma rígida, feta per perdurar en el temps, i per tant blindada per no ser reformada, sense el consentiment dels grans partits, PP i PSOE en aquest cas.

Hem sentit fins i tot, a la Casa Reial, demanar la seva modificació per acabar amb la successió masculina i modernitzar aquesta altra institució ancorada en un passat basat en drets atorgats directament per una divinitat. A la vegada que ho feia amb aquesta Constitució ancorada en el passat franquista. I tot es preveia molt complicat, masses traves, massa rebombori, dissolució de Corts i referèndum inclòs. El PSOE de ZP que tant s'omplia la boca de l'Espanya plural no va gosar fer el pas valent que molts esperaven. I la crisi econòmica, que tot ho ha tenyit de vermell i negre, vermell pels números i negre pel futur que ens espera, ha donat ales per reformar la Constitució irreformable del 78. Això si, esperonats per una Unió Europea dirigida per Merkel i Sarkozy, imatge pura del neoconservadurisme que regna a Europa. Sembla ser que volen uns Estats Units d'Europa però a imatge i semblança dels d'Amèrica: privatitzant el poc marge d'estat del benestar que tenim. Ens volen liberals i conservadors, en el sentit econòmic del terme.

I és per això que dic prou. M'indigna saber que ara si que es pot reformar la Constitució, i a més per una via exprés, en 4 dies i només amb la implicació de PP i PSOE. Sense debat, per lectura única. I sobretot, sense donar la veu als ciutadans que són els que han de viure sota l'empar d'aquesta norma mare. Negar als ciutadans el dret a votar una reforma constitucional és negar l'existència de la democràcia. No vull viure en un estat que no és democràtic. Per tant, vull que el meu país, Catalunya, abandoni aquest estat, no per rancúnia sinó per lògica i coherència. Ja no vull votar una Constitució ancorada en el passat, vull ser part activa d'una Constitució Catalana que em doni el dret a pertànyer a un país democràtic.