Manca de responsabilitat, o el com inventar un oratori fantasma

La sobirana ciutadania adrianenca va entronitzar al Saló de Plens a un nou grup municipal a les darreres eleccions, i per tant el va dotar de la càrrega de responsabilitat que significa estar al servei de tots els ciutadans. Les manifestacions i les reivindicacions són legítimes, de fet, és un dret dels ciutadans d'expressar-se. Però com tot acte comporta una responsabilitat afegida, ser responsables amb les nostres expressions públiques i amb el nostre entorn és també tota una declaració d'intencions.
És vergonyós que Sant Adrià de Besòs, surti referenciat als diaris d'abast estatal per la manifestació d'aquest nou grup municipal apel·lant a les baixes passions i amb un tracte vexatori i clarament xenòfob cap a un determinat grup social. Les rèmores del passat són massa properes com per no fer comparacions, potser superlatives, però plenes de sentit dins del context històric en el que ens trobem. I lligant-ho amb la responsabilitat, és encara més trist, veure com la líder d'aquest grup, eixuga i evadeix responsabilitats davant de la demanda interposada al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, tot dient que no ha escrit els pamflets i que això és cosa del seu partit. Com pot un càrrec públic, eludir les conseqüències dels seus actes a la població? És igual si ha escrit o no els pamflets, la qüestió és que s'han escrit i que ella pertany a aquest partit i ostenta un càrrec públic associat a la pertanyença a aquest partit i en conseqüència assimilació de l'ideari del mateix. És corresponsable de tota la mala imatge que s'ha generat de la nostra ciutat a l'exterior i també d'una suma de tòpics i estigmes que s'afegeixen a una llarga llista. Lluny d'ajudar a millorar Sant Adrià, torpedina allò en el que tots estem d'acord, trenca la pau social i troba escletxes i irregularitats allà on no hi ha res, només un oratori fantasma. Quelcom inventat per incitar a l'odi i fer la vinculació fàcil i totalment allunyada de la realitat del binomi immigració – treball.
En aquest sentit, l'Ajuntament ha actuat amb coherència i assumint la responsabilitat que tenen, i així tant l'equip de Govern integrat per PSC i ICV-EUiA, com la oposició, en aquest cas, només una part, CiU. Han traslladat una demanda a la fiscalia perquè estudïi els abusos que representa els actes d'aquest partit contra la ciutadania i contra la pròpia ciutat. Malauradament, la formació que represento no té representació municipal, però des de Renovació-ERC-AM també donem suport a les accions judicials que es porten a terme , i explicitem la nostra voluntat d'ajut en qüestions relatives a la defensa dels drets civils. És del tot recomanable llegir l'article publicat a l'Àrea Besòs, per Joan Callau Bartolí, Temps convulsos. Crec que hi han punts on tot els demòcrates i totes les dones i homes que tenim vocació de servei públic coincidim. I l'article citat, és un bon punt de partida.
Crec que el més noble i lògic, és que Menchu Martí presentés la dimissió per haver enganyat a la ciutadania i per haver perjudicat greument a la ciutat i a la seva imatge exterior. Però com que en aquest país, està tan poc instal·lat la corresponsabilitat i la dimissió com a afrontació d'aquesta responsabilitat desatesa amb la ciutadania que són els que t'escullen, segurament no ho farà. Perquè ni s'estima Sant Adrià, ni els seus ciutadans, ni te vocació de servir-nos. Segurament és tan miop, politicament parlant, que deu tenir deliris de grandesa i deu pensar que està redimint a la ciutat de Sant Adrià de ves a saber quin pecat.