El fenomen SAB TV

Quan vaig sentir per primer cop a parlar d’aquesta nova televisió per internet, vaig pensar en què les constants pressions del meu partit perquè l’Ajuntament i el Consell Comarcal deixin de gastar-se uns diners en mantenir una carta d’ajust a la TDT havien donat fruit. Res més lluny de la realitat, SAB TV, és una televisió per Internet que han engegat tres alumnes del Sant Gabriel com a part del seu treball de recerca, he de dir arriscat i valent. Espero que algú sàpiga valorar el que aquests 3 joves han aconseguit per Sant Adrià. Una televisió per a tots i nascuda del propi municipi, suposo que sense un gran pressupost però amb un voluntarisme i una entrega a temps complet.

N’he sentit a dir de tots colors sobre els joves des de l’Ajuntament de Sant Adrià, i el meu partit porta anys ja, buscant complicitats arreu del consistori per crear un òrgan que ens permeti expressar allò que alguns no volen escoltar. Jo ja no em puc tenir més de dir el que tothom pensa, el tema joventut està castigat i condemnat a l’oblit pel nostre govern municipal. Ja sigui per incompetència del regidor titular o per incomprensió de la resta, l’expressió d’aquest grup de joves representa precisament allò que demanem, atenció. És realment increïble com un fenomen d’aquesta mena, és capaç de connectar els joves de la ciutat i que expressin els seus interessos. Llegint la darrera enquesta de SAB TV, encara oberta, observo que un 56 % dels votants pensa que s’han d’implementar iniciatives per a joves. No sé qui vota, però si sé que poden pensar quan voten. Perquè deu ser el mateix que sento jo, ningú em deixa decidir com vull desenvolupar la meva joventut al municipi. Ningú em deixa expressar-me en el meu llenguatge de joves, no tinc un lloc per fer graffitis sense que em titllin d’incívic, ni una festa on pugui decidir amb altres iguals que fem, qui toca i on els ingressos es reparteixin entre les entitats que hi participem i fins ara no tenia una TV municipal que pensés en nosaltres, que s’apropés al nostre enteniment i ara que la tinc la valoro molt. Espero que duri. I espero també que l’Ajuntament prengui nota, que no calen grans pressupostos, ni que estiguem en crisi que el cal és voluntat, és il·lusió, imaginació, ganes i empenta. Valors que les persones que composen aquest Govern van perdre fa temps.