L'única lluita que és perd, és la que s'abandona

L'independentisme està de dol, o almenys ho hauria d'estar. Les divisions mai són bones, reconec que tampoc ho són les reiterades tancades de porta a la cara que alguns s'hi empenyen a fer. Però que l'independentisme es divideixi és una pèssima noticia per al catalanisme i una alegria (de les grosses) pel nacionalisme espanyol, pels sucursalistes i per tots aquells que veuen en Espanya un model d'estat “que ja ens està bé”.

La ciència ens ha ensenyat que quan dues forces van en la mateixa direcció sumen, i si van en direcció contraria resten. No entenc pas perquè tantes petites i mitjanes forces intenten fer gestos de redempció, de salvació, d'individualisme absurd, de protagonisme buit. Pot més la voluntat d'algú d'esdevenir un personatge històric i apuntar-se la medalla de ser el “Mesies” de Catalunya, que l'anhel d'un poble d'esdevenir lliure?

És cert que un partit com ERC ha d'estar situat a la esquerra de l'arc parlamentari, i que la socialdemocràcia ha de ser la seva filosofia política. No obstant, no estem en un país normalitzat, no som un país lliure que haguem de dirimir les diferències entre esquerra o dreta, la diferència a Catalunya ha de ser República Catalana o Monarquia Parlamentària centralista espanyola. Per tant mentre que hi siguem al Govern evidentment que hem de fer polítiques d'esquerres és la nostra obligació moral i política. Però mai hem d'oblidar que l'objectiu d'Esquerra Republicana de Catalunya és esdevenir un partit de govern republicà i català i si no hi caminem amb pas ferm cap aquesta fita no val la pena estar-hi al Govern.

Sóc un militant d'ERC el qual està entristit perquè hi hagi militants, actius polítics, que creiem de veritat en què la política a Catalunya ha de passar per obrir el meló del dret a decidir, explorar el camí de l'independència, marxin del partit. Si s'abandona la lluita des del partit, s'afebleix l'ideal, s'afebleix la força amb la qual hi podem actuar, hores d'ara l'únic partit independentista al Parlament de Catalunya és ERC. I podem tenir moltes crítiques, però podem dir que el 100 % dels seus militants són independentistes i d'una manera o una altra tots creiem que estem posant el nostre gra de sorra per construir aquesta República Catalana que anhelem, hi ha diferències d'estratègia però no de fita. Perquè continuar fent ferida en un sector sensible com el nostre? Un sector que necessita de coherència i unitat per demostrar a la societat que som un moviment nacional de veritat, que no passem l'estona fent política, que no volem viure d'ella sinó que volem constituir un nou status quo, que evidentment afavorirà al conjunt de ciutadans dels Països Catalans.

Prou de fugues de militants, prou de trabes per diferir, tots som independentistes, sumem! La unió fa la força, i el nacionalisme espanyol s'afebliria. La divisió els hi dóna ales per vèncer una batalla que no podem permetre, pel futur de la nostra llengua, de la nostra cultura i sobretot pel futur dels nostres ciutadans que són els nostres pares, germans, fills, nets...