Descobrim Bolonya

La gran pregunta i reflexió del estudiant i el ciutadà a hores d'ara és que és en realitat Bolonya, què significa aquest canvi, perquè es queixen alguns estudiants i en que funden aquestes queixes?
Sense la voluntat d'imposar el meu criteri personal, sinó amb l'interès de crear debat i exposar la meva visió intentaré respondre a totes aquestes preguntes.

El Procés de Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es gestà a Bolonya l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs.

L'EEES suposa bàsicament 3 coses:

- Les llicenciatures i les diplomatures s'unifiquen en un sol terme educatiu que és el grau, amb el que s'obté el títol de graduat. A posteriori es pot fer un postgrau o màster per a especialitzar-se. I finalment si l'alumne ho desijta pot accedir al doctorat.

- S'aplica un nou model de crèdits anomenat ECTS (European Credit Transfer System). Actualment un crèdit universitari equival a 60 hores de classe lectiva, independement de l'assistència.

Amb l'ECTS, un crèdit equival al nombre d'hores que l'estudiant dedica a aquella assignatura comptant tant la feina feta a classe com tota aquella feina que es fa fora (treballs, pràctiques, etc..).Per norma general, 60 crèdits equivalen a la feina feta en un curs acadèmic, 30 la feta en un semestre i 20 la feta en un trimestre. I s'aposta per una evaluació continuada enlloc d'una evaluació única que es fa ara majoritàriament.

- Estableix que l'oferta de les universitats en carreres i els seus continguts han d'anara enfocades cap a les demandes del mercat de treball i suprimir aquelles que no siguin rentables.

Tenint en compte aquests preceptes, jo crec que l'EEES no és pas una mala idea però podria ser modificable en els punts, que exposaré a continuació, la qual cosa faria donar qualitat al sistema i enmarcar-lo en un clar avenç pel progrés educatiu i una aposta clara perquè l'universitat sigui un punt de trobada per a l'aprenentatge i no una empresa de contractació segons demandes del mercat.

Així doncs,

- Cal que es faci una reordenació dels graus, això si fent un inventari a nivell europeu d'aquests graus perquè siguin realment i en la seva totalitat homologables i per tant aquesta llibertat d'educació arreu Europa no sigui imaginària sinó real.

- Mentre que a la resta d'Europa, s'ha apostat per un model de 3+2 (3 anys de grau + 2 de màster) a l'estat espanyol s'aposta per un de 4 + 1. Amb el model europeu s'accedeix més ràpidament al mercat de treball deixant dos anys de marge per aquells que hi volen aprofundir en la matèria.

- Una altra errada que hi veig és l'aplicació de la directiva europea per part del govern espanyol, perquè si és veritat que la directiva és europea; l'ens encarregat de projectar i executar-la n'és l'estat espanyol i no només ho fa de manera sectaria sinó que a més deixa de banda (interessadament) a aquells llocs estratègics puntals de l'innovació i el progrés com som els Països Catalans. A més de que marcar com a límit per destriar carreres, l'eficiència mercantilista no trobo que sigui molt afí a la realitat universitaria entesa com a centre de recerca i avenç del coneixement en el sentit ampli.

- I la deficiència més greu, és la financiació del model. No en el sentit gubernamental sinó en el dels implicats, els estudiants. Amb aquest model o cal una inversió molt important en beques per a la dedicació exclusiva tal i com reclama aquest sistema d'avaluació continuada i els crédits ETCS que marquen el treball tant intern com extern com a computabilitzable. O s'etilitza l'ensenyament no permetent l'entrada als nivells superiors a aquells estudiants de classe treballadora que necessiten fer feina per tal de poder sufragar les despeses generades per la seva formació.

Vull aprofitar l'exposició del que al meu entendre són les deficiències d'aquest model i l'explicació merament objectiva del que és en si. Per exposar, la meva absoluta repulsa per l'intervenció desmesurada i contra el sentit comú del Cos Nacional de Mossos d'Esquadra, i demano que s'obri una investigació i es depurin les responsabilitats polítiques tot i que això pugui arribar a les màximes instàncies. Entenent que en un estat de dret, la repressió no pot ser mai l'eina per aturar el dret legitim dels ciutadans a expressar la seva opinió de manera pacifica.