"I vaig vendre Catalunya a canvi d'un pastís que mai no va arribar..."

Aquesta reflexió deu pesar a la consciència d'Artur Mas i en el si de CiU al adonar-se que ara fa 3 anys, van vendre Catalunya i el seu futur polític en un pacte bilateral i amb una tendència clarament partidista. Només els importava retornar al poder, reprendre les regnes del Govern de la Generalitat, sense pensar ni un sol segon en el futur de Catalunya com a país.

I ara, 3 anys després, la consciència mossega i no els deixa dormir, portem 3 anys de teòric desenvolupament estatutari i els avenços són mínims.

Ara ens trobem en una situació de negociació amb l'Estat, un finançament ja retallat en el pacte que avui fa efemèride, i que encara volen minvar molt més. Presenten xifres que resulten irrisories només d'escoltar-les, i els mateixos que ens han portat a aquesta caòtica situació s'atreveixen a escampar que és culpa d'ERC que no tinguem concert econòmic. Si us plau, siguem realistes el concert econòmic porta anys i panys a l'agenda d'ERC. Sempre sols defensant la sobirania econòmica doncs tots sabem que és el primer pas cap a la sobirania política ( només cal veure Euskadi), si ara s'hi volen sumar i volen compartir vagó de tren hi seran benvinguts però que no intentin dinamitar ni malversar tota la bona feina que es porta duent a terme a ERC desde fa molts anys.

Sovint em pregunto que si aquest gir cap al "sobiranisme" que fa la dreta nacionalista no és més que una posada en escena només per tornar a tocar poder, per tornar a decebre als catalans que confien en les seves paraules. Perquè sota el meu punt de vista CiU sempre ha desenvolupat el que anomenaria un "nacionalisme covard", una posada en escena vistosa i plena de símbols pro-catalans però fets decebedors i buits de coherència nacional. Ells saben que l'independència és el millor per al desenvolupament com a pais de Catalunya, per l'economia, per l'estat del benestar però els hi fa por, els hi fa por dir-ho públicament, els hi fa por comulgar amb les tesis independentistes perquè prefereixen inventar-se un estat de latència de centre-dreta alimentant els somnis de catalans amb grans projectes per després que tot és quedi en el no res, en el pacte fàcil a la Moncloa, en el desistiment de la lluita dels drets de Catalunya i els seus ciutadans, tot per tornar al poder, manar per manar, sense projecte de futur, jugant entre dues aigües, sense definir-se. Per ser-ho tot, sense ser res.