Ara toca NO, els Països Catalans mereixen més!

Aquest any passat el vàrem deixar amb el debat del finançament a la boca i aquest nou any d'enguany ha entrat sense canvi de debat, per dues qüestions bàsicament: una per les reiterades i abusives faltes al compromís del president del Govern espanyol i segona per l'incompliment en fer una proposta de finançament equitativa de veritat i amb l'objectiu de mitigar el dèficit fiscal al que aboca al conjunt dels Països Catalans (Illes Balears i Pitiuses 14 %, Catalunya 9 % i Pais Valencià 7 %).

Partint d'aquesta referència, la proposta que ha presentat Pedro Solbes és del tot insuficient. I és aqui on el moviment independentista ens hem d'agafar fort a la ventada, ser compromesos i forts pels temps que s'esdevenen. A partir d'ara seràn constants els intents del govern espanyol de minvar l'ànim i l'aparent unitat del catalanisme, les pressions que exerciran sobre el PSC i en definitiva sobre el govern català i la unitat signada al Parlament. I aquesta vegada ens hem de plantar, hem de ser capaços de ser ferms i rebutjar qualsevol proposta que vingui del govern espanyol que no compleixi l'Estatut i no mostri la voluntat pactada i signada de reduir el dèficit fiscal que patim al Principat. Perquè no és una qüestió d'identitat, és una qüestió de dignitat. La falta de recursos econòmics fa que el Principat cada vegada sigui menys fort, pugui invertir menys i en conseqüència debiliti el sistema financer i productiu d'aquest país. No demanem almoïna, demanem el que és nostre, de cadascun de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i que l'Estat Espanyol espolia sistemàticament sense cap vergonya a costa d'un sant mot que ens crucifixa: solidaritat.

Sempre he pensat i ho continuo fent que la solidaritat és un gest voluntari, un acte solidari comença des de la generositat i quan tu a casa teva ja tens cobertes les despeses. L'Estat ens obliga a fer aquest gest sense tenir en compte que això hipoteca el nostre futur econòmic i que debilita la nostra posició davant el món. Tots tenim clarisim que l'ideal, el concert econòmic, model que des de sempre ha defensat ERC i que ara sembla que CiU s'apunti que és tracta de la recaptació del total dels impostos i després acordar amb l'Estat la part proporcional al que considerem que podem fer esforç solidari no és el model que es debat però hem de continuar posant les bases i lluitar perquè aquest model sigui el futur de Catalunya i sinó garantim que puguem arribar a aquest model, hem de dir NO. Més val un no acord que un mal acord, Catalunya serà la principal afectada de totes maneres. Sens dubte sense una Catalunya sobirana fiscalment mai no podrem tenir una Catalunya sobirana politicament.