Festa Major vs. Mundial 2010

Entenc a la perfecció la situació econòmica actual i partiré de la tesi que tothom fa el que pot per millorar-la i per brindar els millors serveis a la ciutadania. Però trobo que algú s'equivoca. Algú s'equivoca quan ens intenta vendre esforç embolicat amb grans analogies esportives a la revista municipal i en realitat darrere no hi ha més que pedaços, per no deixar la ciutadania orfes del punt de trobada, de les adrianenques i dels adrianencs, després de les vacances d'estiu, la Festa Major.

En primer lloc, celebro que la llibertat individual li doni ales al Regidor d'Esports i Festes per proclamar que la “nostra” selecció ha guanyat un Mundial. Perdoni per la intrusió però el Mundial l'haurà guanyat la “seva” selecció, no faci del seu sentiment, el majoritari. A la meva, la selecció catalana, l'Estat al qual pertanyo no li dóna la llibertat per participar-hi. A diferència de països de llarga tradició democràtica com Regne Unit que permet competir a Anglaterra, Escòcia, Gales i Irlanda del Nord. Potser enlloc d'emfatitzar el gran esforç de 22 jugadors que han cobrat unes primes suculentes per fer la seva feina en plena crisi econòmica (per cert, la mateixa que deixa a Sant Adrià sense unes festes com mereix una ciutat com la nostra) potser hauria de rumiar des del cantó polític i democràtic. Val la pena utilitzar l'exemple d'un Estat que per guanyar un mundial nega la possibilitat de participar a les comunitats nacionals que hi han representades dins? Potser com a exemple, l'Ajuntament es podia haver estalviat els diners de posar una pantalla gegant perquè els aficionats seguissin la final i fer la Festa Major una mica més completa. No sé si són els responsables de posar-la o no, perquè els ciutadans ni tan sols podem saber això. El seu tarannà és opac. El que si sé, és que seguidors de la selecció catalana o de la selecció espanyola mereixen unes festes dignes, i aquesta ha de ser la prioritat.

I ho dic perquè entenguin que sóc conscient que la crisi no és una excusa, sinó una realitat que pateixen moltes famílies de la nostra ciutat. Però la meva responsabilitat ciutadana també em fa denunciar públicament, que no poden vantar-se de fer un esforç molt gran quan els resultats són tan pobres. Si més no, l'analogia amb la selecció espanyola és ben desencertada, no podria anar més en contra de la realitat. Ni de lluny aquestes seran les millors Festes Majors a Sant Adrià de Besòs, incomparable doncs, amb la consecució d'un títol mundial. La solució és clara, s'han d'esforçar més encara perquè l'any que ve siguin molt millors i no precipitar-se en l'anàlisi d'allò que encara no ha passat. I el primer pas és reconèixer que no s'hi esforcen prou.
Utilitzar les entitats hauria de ser el denominador comú de cada Festa Major, són el teixit dinàmic de la ciutat, i elles han de ser, juntament amb els veïns, els protagonistes. Però ho han de ser sempre, no només quan venen mal dades pel context econòmic. No s'hi val apostar per les entitats, perquè ara ens convé (que potser s'apropa un cicle electoral?). Les nostres entitats no mereixen ser tractades com a moneda de canvi. Dit en argot esportiu que tant agrada al nostre ajuntament: No poden dir que fitxen gent del filial perquè no troben fitxatges mediàtics. Si voleu construir un bon equip, un equip sòlid, heu de comptar amb el filial des del principi, amb els espectadors que vindran a veure l'equip i finalment completar amb alguna estrella mediàtica, si cal. Només si cal i la situació ho permet. No a la inversa. Si no, mireu al Barça. Si observem detingudament la seva idiosincràsia és la d'imprimir la marca de la Masia als jugadors, un estil. Aquest és l'exemple a seguir, de fet, el propi alcalde va lloar aquest sistema fa uns mesos al mateix Viure a Sant Adrià. Esperonant-nos amb que potser algun dia, en Josep Guardiola ens farà una visita. Potser pensant que així l'inspirarà pel futur.



En la programació d'enguany de la Festa Major falten: recursos, patrocinis, organització, objectius, imaginació, il·lusió i sobretot participació. Que encara no s'han adonat que no entren en sintonia amb la ciutadania? Que no veuen que cada cop més gent refusa participar dels actes programats? Que encara no saben que l'acte més multitudinari de les Festes no està organitzat per l'Ajuntament? Ni aquest programa ni el d'anys anteriors sedueix els ciutadans. Precisament per la nostra situació, hauríem de ser més imaginatius que mai, s'haurien de crear espais per donar la veu a la ciutadania. Si no pregunten, com pensen esbrinar què volem? Els joves, que mitjançant els Espais de Diàleg estem intentant organitzar-nos, i que som uns dels principals protagonistes de les festes volíem preguntar al Regidor de Festes i trobar les mesures de col·laboració per tal d'enriquir i donar el nostre parer sobre un espai del qual en som els principals beneficiaris. I potser per por a escoltar-nos, per manca d'educació democràtica o simplement per una actitud intransigent i tancada no ho han volgut fer. De nou no sé qui té la culpa si el Regidor de Festes que defuig escoltar el jovent o el Regidor de Joventut que no organitza amb prou temps i no convoca tal i com estava previst l'Espai de Diàleg. Ni això podem saber els ciutadans.

Amb tot, desitjo a totes les adrianenques i els adrianencs una Bona Festa Major! Si més no, espero que els ciutadans omplin allò que l'Administració s'ha deixat buit.

Rubèn Arenas i Garcia
Candidat d'ERC-Barcelonès Nord al Parlament de Catalunya