Viure a Sant Adrià

En l’apartat “Carta als veïns” de l’últim número de la revista municipal que porta per títol el mateix d’aquest article, l’alcalde fa una declaració, penso que ofensiva, per la ciutadania adrianenca i em veig obligat a denunciar-ho públicament.

L’alcalde, batlle de tots, dels que el van votar i dels que no, comença la seva missiva dient que aquells que pensen que farà un monogràfic sobre la corrupció s’equivoquen. Quan comences a llegir la carta, per sorpresa del lector, veus que contràriament al que havia anunciat hi ha una al•lusió contínua a la corrupció i un recolzament velat als seus companys de partit. Per tant, deixa entreveure la primera contradicció. No en vol parlar però el subconscient el traeix i ha de fer-ho.

Però si això fos poc, diu que no entén com la ciutadania colomenca va sortir a les portes de l’ajuntament a protestar. Diuen que:‘quan riu sona, aigua porta’. Com a demòcrata, sóc un defensor de la justícia i per tant, de la presumpció d’innocència. Però el poble té uns drets i la seva protesta no és només pel cas Pretòria, és per la deriva d’uns temps de corrupció que cansen als conveïns de Santa Coloma de Gramenet. Desconec si els ciutadans adrianencs van seguir els mitjans de comunicació per veure si el nostre consistori en sortia esquitxat o no. El que sé de ben cert és que hi ha un cert remor popular, una certa por que el nostre ajuntament també s’hi vegi implicat. No seria el primer cop que passa al nostre municipi. D’altra banda, jo personalment, m’alegro que el nostre ajuntament no hi estigui implicat. Amb l’atur i la precarietat que hi ha, només ens faltava això als veïns de Sant Adrià! Puc semblar agosarat, però crec que la posició del nostre alcalde hauria de ser la de fer costat als ciutadans que estan cansats de moviments foscos en el món de la política i que cada cop s’allunyen més de nosaltres. Penso que la política, com a disciplina, mereix que sigui reconeguda com l’art de fer bé allò que els ciutadans ens demanen i necessiten, més enllà de personalismes i partidismes, que només fa que deixar-nos en una posició molt dolenta.

Amb tot, el ball de disbarats no acaba aquí. En un fragment de la seva carta, per treure pit i una prepotència inaudita de la seva feina, descriu un prototipus de ciutadà del barri de la Mina. Es queixa de la generalització en quant a la corrupció i després fa una descripció d’un veí d’aquest indret del nostre municipi que ratlla l’insult. Aquesta és la manera que tenen d’integrar als ciutadans d’aquest barri? Aquest és l’ajut que presten, la crítica i el desprestigi dels seus habitants? Generalitzar, i emprar el to despectiu que utilitza no ajuda gaire a generar confiança. Quan una persona es presta al servei públic, accepta que les crítiques poden ploure de qualsevol sector de la societat, fins i tot d’aquells que són més desafavorits. Com a ciutadans amb dret a vot tothom té el dret d’opinar, més enllà de si encerta o no en el seu diagnòstic. O potser ha oblidat que part del seu sou també surt dels impostos dels veïns del Barri de la Mina?

Sense cap atisbe d’acritud, demano a l’alcalde que faci una rectificació pública i demani disculpes al conjunt del poble, crec que començar per aquí seria una bona manera de generar la confiança i el respecte que els ciutadans han de tenir envers els seus dirigents.