Per fi tenim balances fiscals!

He tornat de la meva setmana de descans i relax amb una notícia sorprenent i que no ha fet més que encendre aquest retorn a la meva rutina personal, la publicació de les balances fiscals.

Es realment indignant pel poble de Catalunya que hagin hagut de passar tans anys per tal de que es publiquin, i és potser encara més indignant adonar-te que les han amagat per por a possibles reaccions de les diferents nacionalitats que te aquest estat, i sense menystenir al País Basc i Navarra tot i que tenen un sistema de finançament que ja ens agradaria, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans som amb diferència els que surtim més mal parats d'això que en diuen Estat, un estat inventat, una aglomeració de nacionalitats unides pel terror d'una guerra i que han sabut conservar amb mà dura i només amb això des de fa 300 anys, el seu truc l'homegeneització constat barrejat amb époques de repressió i massacres humanes que enlloc del món han passat.

He tingut el plaer de parlar amb un historiador mallorquí a la meva estància a Mallorca, per res sospitós de catalanista ni independentista, això si objectiu com a pocs, haurieu de veure-li com s'emocionava parlant de l'época de Jaume I, com alabava els temps de bonança económica que les Illes Balears i Pitiüses havien gaudit durant la seva independència i durant el seu pas per la Corona d'Aragó. Sent objectius, des de la vessant económica avui per avui als Països Catalans ens convé la independència, per fi avui puc dir ben alt i clar que prou de pseudosolidaritat!!

La solidaritat és un terme confós sovint, la solidaritat no és un exercici obligatori, és una decisió optativa que pren qualsevol en una situació determinada. No és solidaritat que perdem més de 2000 euros l'any per cada ciutadà català, senyors no us enganyeu, no és solidaritat és espoli, espoli fiscal.

Prou!

Volem un finançament just, i volem que Catalunya esdevingui una potència econòmica al món, i és la nostra responsabilitat i la dels nostres politics la de portar a Catalunya a ser capdavanters en l'economia productiva i deixar la construcció com a secundari. I per fer realitat això que tant necessita Catalunya necessitem diners per fer les consegüents inversions.

Visca Catalunya lliure d'espoli fiscal!

Arriba per fi Mallorca!!

Semblava un oasi llunyà, un miratge etern, més aviat una sensació que no pas una realitat que tard o d'hora s'acabaria per materialitzar, però em trobo aquí a les portes d'allò que tant he anhelat i que per fi ara, puc dir que és aquí.

Em refereixo com no a Mallorca, aquest viatge que vàrem planificar en un context molt concret i després d'un viatge a Tenerife que va colmar el sac de les sorpreses i va significar un hite a les nostres vides, des de llavors res ha tornat a ser igual. Alguns han volgut creure en un espècie de maledicció tinerfenya que ens ha portat a un espai personal caòtic i descontrolat i jo crec més aviat en la tercera llei de Newton que diu que tota acció té una resposta de la mateixa magnitud i en sentit contrari a la força aplicada inicialment, i es que malgrat que a vegades no en siguem conscients a la vida qualsevol mínima acció repercuteix en la història i desencadenament dels fets, és per això que cal mesurar gairebé milimetricament allò que fem ja que igual que si en un text et deixes una coma, probablement no s'entén bé una frase, una vida amb només un acte descontrolat por ser suficient per no entendre-la.

Marxo ofuscat pensant en tornar, és mala senyal, perquè marxo per descansar i per desconectar i estic massa obsesionat en què passarà, hauria de ser més natural, deixar en off el cervell però no puc, és un conjunt de factors que fan impossible el poder mirar més enllà i es que encaro aquest viatge com un vertader Congrés on em presento i tinc ben decidit que si no em ratifiquen aquest cop no tindré més alternativa que cedir el pas als de darrere, marxar cap a casa sense recompensa després de tanta feina.

De totes maneres, no us preocupeu estaré bé dins del meu malaltís pensament continuat i incansable de que una cosa dolenta sempre es susceptible d'empitjorar.

Jo em vesteixo quatribarrat!

El passat diumenge 29 de Juny d'enguany la selecció del país veí, estat on "convivim", va guanyar l'Eurocopa de futbol. No entraré en valoracions esportives no em veig amb cor de jutjar no sóc imparcial i per tant prefereixo mantenir-me al marge. Ara bé, em sembla patètica l'actuació d'alguns ajuntaments com el meu posant pantalles gegants per als aficionats, no és vergonyós que es destini part de l'erari públic per a una qüestió que només afecta a alguns? Per què quan la selecció catalana juga els seus partits no es promociona, perquè els ajuntaments catalans s'obcequen a demostrar la seva espanyolitat i no promocionen el que són realment, catalans?

N'estic cansat d'Espanya i d'aquells que es dediquen a intentar trepitjar la cultura catalana, avui és l'esport, ahir va ser un manifest per la llengua espanyola (per cert l'única llengua comú que tenim a Catalunya és el català, comuna i autòctona). Jo demano un pas endavant, demano que els catalans fem servir la nostra veu per apagar qualsevol mena d'atac al que som de facto. Ningú no té dret a demanar-nos canviar la nostra llengua, ningú ens pot imposar que ens emocionem amb una selecció nacional que no és la nostra i que a més és la culpable de que nosaltres no podem disputar competicions internacionals, no ens conformarem amb un torneig de nacions sense estat, és un primer pas però jo vull que Catalunya tingui les mateixes possibilitats que qualsevol selecció europea a conseguir l'Eurocopa o fins i tot un Mundial!!

Envejo el sistema que fan a la Gran Bretanya respectant les nacions i donant-li la possiblitat de tenir la seva selecció nacional pròpia reconeguda oficialment de manera internacional.

Espero que la propera Eurocopa, Catalunya hi jugui i pugui fer un bon paper!