Jo també vaig ser allà

A les 12 del matí aparcava el cotxe a les afores del primer poble de Catalunya capaç de convocar un referèndum per la independència. Mentre passava els controls dels Mossos d'Esquadra, les palpitacions es van fer patents al meu cos. Una riuada de gent, pujava cap a Arenys de Munt, sense imaginar-m'ho en aquell moment vaig copsar en l'ambient que quelcom històric estava a punt d'esdevenir.

S'olorava un ambient catalanista, la gent vibrava d'emoció i els càntics que ressonaven pels carrers d'Arenys encara graviten pel meu sistema límbic excitant les meves emocions. Va ser una sensació semblant a la que vaig tenir quan el Barça va guanyar el triplet, recompensa a un treball fet durant un temps. En aquest cas, val a dir, que és la feina de molts catalans des de fa moltes generacions i no tots se n'han ensortit, molts van morir en intentant-ho i en el seu record penso que els hem homenatjat tal i com mereixen els fills de Catalunya. Vaig sentir plaer, metafísicament parlant, quan vaig veure que els antidemòcrates eren només 70 i que la comunitat demòcrata els guanyàvem en nombre, i en respecte. Evidentment els retrets eren mutus, però nosaltres com a demòcrates vàrem permetre que es manifestessin i fins i tot van voler provocar fins al punt de cantar el "Cara al sol". Tota una provocació per un poble que va manifestar clarament que volen la independència d'aquest país. Me n'alegro que malgrat tot haguem fet una altra demostració de civisme i de modèlic comportament. La nostra força està a les urnes.

Vaig continuar el meu camí, riera amunt, fins arribar a on les JERC organitzàvem un dinar i vaig estar allà ajudant els companys per poder tirar endavant un acte d'aquelles característiques. Em va omplir de satisfacció i d'orgull de partit veure dirigents destacats donant suport explícit a Arenys de Munt. Tots vàrem ser allà, he perdut el compte dels diputats del Parlament que hi eren, alcaldes, el nostre eurodiputat, diputat al Congrés, varis intel·lectuals; en fi una nodrida representació institucional donant recolzament a una fita que sens dubte ha esdevingut històrica.

Al acabar el dia, esgotat per la feina, pels viatges amunt i avall vaig encendre l'ordinador amb la intenció de veure els resultats. Esperava que fossin clars, però no tant. Un 96 % de la població arenyenca que es va apropar al Casal La Mora havia donat suport a una Catalunya independent al si de la Unió Europea. Tot l'esforç de tantes i tantes persones per fer possible allò que semblava impossible ja era tangible, se n'han ensortit i amb matricula d'honor a més. La lluita contra l'Estat pel nostre dret a decidir ha començat. Moltes felicitats Arenys!

Visca Catalunya lliure!

Arenys de Munt, visió de Catalunya

Aquest municipi del Maresme central de prop de vuit mil habitants, s'ha convertit i espero que sigui exemple, del nou "Fuenteovejuna" (si em permeten el símil). Un poble que sens dubte, després del cop de martell de la ceguera crònica i de la manca de sentit democràtic espanyol, s'ha cohesionat. Lluny de la radicalitat destructiva que alguns predicaven, davant la irritable comunitat feixista totalment preparada amb els seus resorts i mecanismes antidemocràtics, Arenys de Munt ha demostrat ser un poble amb orgull català. Un poble amb dignitat i valentia i sobretot amb normalitat democràtica amb l'exercici conceptual i esperitual del mot DEMOCRÀCIA en el sentit més ampli del terme.

Potser que els catalans necessitem un revulsiu. És inherent al caràcter català, necessitem veure l'enfrontament i la injustícia davant la cara per tal de reaccionar, som pactistes fins l'extrem. Trobo que és una qualitat que ens identifica i que ens deixa en molt bona posició respecte la resta del món, deixa entreveure la nostra capacitat integradora i la nostra voluntat constant del consens, som una societat clarament democràtica. Però aquest tret que tants beneficis ens reporta en imatge exterior, ens resta cara al nostre ritme intern, fa que perdem pistonada i que la injusticia s'allargui fins que la claredat no deixa marge de maniobra (malgrat així, alguns catalans encara somien amb un món diferent on l'Estat Espanyol fa de bo de la pel·lícula). Res més lluny de la realitat.

Aquest estiu només ens ha faltat que programessin alguns missils terra-aire des de Madrid per acabar d'abonar la massacre mediàtica, judicial i política. Primer va ser l'acceptació d'un finançament, que malgrat ser allò que ens deixava el mins "Estatutet" que pactà en Mas, continua perpetuant l'espoli fiscal. Certament, el redueix però no l'elimina que és el que mereix la ciutadania catalana. Després ens aixequem i anem a dormir amb l'ai al cor per una possible sentència del Tribunal Constitucional que deixi més escapsat (si cap) l'"Estatutet", un veredicte que fa tremolar i que sens dubte menysté el poder sobirà català infravalorant el seu Parlament i els seus ciutadans. I ara l'innocent referèndum d'Arenys de Munt, una iniciativa engegada per una entitat del poble (MAPA), sense cap vinculació però que encén l'ira d'aquells que es senten amenaçats pel trontollament de la pseudodemocràcia instal·lada.

Les coses més innocents, allò que sembla que no té repercussió a nivell nacional, és el que de veritat està assassinant el model autonòmic, un model carca i desfasat. És massa recent en la història el pas de la dictadura d'en Primo de Rivera a la declaració de la República, un 14 d'abril de 1931 després d'unes eleccions municipals. Perquè no podem pensar que Arenys de Munt ha encés la metxa d'un seguit de referèndums que portaran Catalunya a l'independència?

El 13 de setembre, tots aquells que creiem en la necessitat d'un estat per Catalunya, per varies raons, hem de donar recolzament a aquest acte organitzat a Arenys. És un primer pas, una prova pilot, una idea genial, un tret a l'aire, un avís que ja va sent hora de prendre l'autodeterminació, per la via democràtica. Els catalans no en coneixem pas cap altre.

Ni el més anti-democràtic pot lluitar contra la veu unida d'un poble democràtic.

Gaudiu de la Diada Nacional de Catalunya,festa de les catalanes i catalans!

Visca Catalunya lliure!