(Publicat a l'Independent i a la versió digital de l'Àrea Besòs)
Em sento astorat i colpejat amb força després de llegir una noticia que m'entristeix i em resulta dura d'empassar, l'IES Fòrum no podrà tenir Batxillerat l'any vinent. Tot just ara, que la crisi econòmica enverina el debat públic i tapa d'altres crisis que no són menys importants i que semblen desapercebudes simplement perquè els diners ho taquen tot, fins i tot la consciència.
Normalment, intento cenyir-me al que veig i procuro ser concís en les crítiques, però ara no sé cap a on he de disparar ni tan sols si hi ha algú que es mereixi el tret, però en tot cas suposo que donat el cas, el millor és expressar la meva opinió intentant evitar acusacions impertinents. Però aquest fet, no em fa en absolut mossegar-me la llengua, i dir alt i clar, que s'està cometent un atropellament contundent al desenvolupament de l'educació en el nostre municipi, que representa una retallada social cabdal en un barri on a més l'educació no és una opció a valorar sinó la preferència a imposar. Òbviament buscar responsables implicaria etiquetar persones i adjudicar-lis una càrrega molt gran que sens dubte afectaria a l'esquena de qui l'hagués de suportar, perquè la gravetat del cas és extrema. No estem parlant de tancar un batxillerat en una zona educativa on la normalitat de presència a l'escola, de matriculació, de sortides professionals immediates al municipi sigui la tònica general. Més aviat és tot el contrari, és una zona on l'absentisme escolar impera, on cada cop es disminueixen més les matriculacions i on les sortides laborals cada cop són més minses. Però alguns deuen veure l'educació com un negoci més, i no ho és, l'educació és el pilar bàsic de qualsevol poble que pretengui desenvolupar-se i progressar.
Tots en som corresponsables de l'educació i en conseqüència tots hem d'estar especialment sensibilitzats amb el tema, no és menor, i en el nostre municipi menys encara. Els ciutadans del barri de la Mina porten anys intentant normalitzar una situació diferent a la realitat que es vivia en aquest barri fa un temps enrere, han fet molts esforços en treure estigmes i tòpics que els continuen perjudicant com a barri integrat al conjunt de Sant Adrià de Besòs. I no hem d'oblidar que les dades parlen per si mateixes, i l'obligació de les administracions és intentar si més no, millorar aquestes dades.
Només un 6% dels estudiants adrianencs, segons dades de la Diputació de Barcelona, aconsegueixen arribar als estudis universitaris i acabar-los. No voldria saber quin percentatge d'aquest és el que li correspon al barri en el qual trauran el Batxillerat. Fins ara, només he valorat quins són els motius perquè a priori ens neguem a acceptar que Sant Adrià perdrà un Batxillerat en una zona del municipi on sens dubte i hem d'abocar recursos de tota mena. Perquè la crisi econòmica, no pot entelar les ganes de progrés i les necessitats ni tan sols pel fet que aquestes generin inversions deficitàries. Hi ha necessitats bàsiques que no es poden suplir ni suprimir, malgrat la crisi.
Però si ens fixem en les conseqüències d'aquest fet és encara més desastrós, jo albiro un futur complicat. En primer lloc, tornem a la ja persistent centralitat i centralisme del municipi (sigui o no aquesta la voluntat del consistori) en la qual la majoria de serveis es troben al marge esquerre del riu i on històricament el marge dret queda en una mena de sistema heterogeni que ningú sap a qui pertany, ara per tant els alumnes per força hauran de creuar el riu per cursar Batxillerat o anar a la concertada en l'únic centre que ofereix Batxillerat al marge dret. O sortir del municipi i optar per Barcelona. Però si em permeteu, fins i tot això de la centralitat obsessiva del municipi envers els barris perifèrics és un tema menor. Però mirant l'horitzó, atenent que el Consorci del Barri de la Mina comença a tocar el seu fi, atenent que aquesta crisi econòmica afecta als sectors més dèbils, atenent que constatem la millora del barri però no la recuperació completa. Com pot colpejar en els interessos del barri i dels seus conciutadans el no tenir un centre de referència per al desenvolupament educatiu dels fills de les persones que hi viuen? Com podem intentar abocar recursos a prevenir futures problemàtiques si el problema de socarrel el mantenim viu? Deia abans que l'educació no és un negoci, i tampoc és negociable. Com a ciutadans tenim dret a exigir que puguem desenvolupar les nostres inquietuds educatives en igualtat a la resta de ciutadans de Catalunya, sense perjudici del lloc on tinguem residència, raça, sexe o edat.
No ens podem permetre el luxe de perdre les ambicions de cara al futur ni tampoc podem perdre les sinergies i esforços realitzats per tal d'aconseguir el que s'ha aconseguit fins ara. La crisi no pot aturar la lluita per la millora d'aquells espais degradats només per aquesta raó, és una injustica.
I faig una crida a l'Ajuntament a que compti amb tots els agents socials que intervenen, amb els ciutadans de Sant Adrià de Besòs, que sempre que ha calgut responen davant dels interessos del municipi, per tal d'evitar un desastre que potser no té resultats visibles a curt termini però si a mig i llarg termini. Plantem cara a la injustícia, perquè l'Ernest Maragall s'ha tornat a lluir!
Entrades
