13-D: Santa Llúcia, els catalans obrim els ulls!

Tinc la sensació d'estar vivint un moment històric, impotent, des de casa meva l'únic que encerto a fer és escriure per intentar assumir que encara queda molta feina a fer i que donar suport és el màxim que puc fer avui 13-D. Tot i això, no he perdut ni força ni ganes. Però reconec que a Sant Adrià encara necessitem continuar aprofundint per fer una consulta tal i com avui s'estan fent arreu del Principat. Però arribarà,qui sap si el 25-A. Hi confio plenament que amb l'esforç i l'entrega dels ciutadans serem capaços de dotar de veu a la nostra ciutat, malgrat que el PSC governi amb majoria. La democracia respecta els colors polítics però posa per davant les persones.
És certament curiós que avui, dia de Santa Llúcia, dia en el que és dóna la pistonada de sortida al Nadal i dia de la patrona dels cecs i els deficients visuals, Catalunya embriagada de l'esperit d'Arenys de Munt comenci a obrir els ulls. Avui Catalunya està siguent una revolució, i un exemple mundial. Respecte a la legalitat, absoluta pulcritud democràtica, i una festa a cada poble per celebrar que des del seny i des de la lluita tot és possible. Estic molt feliç que per fi poguem expressar-nos amb llibertat, que podem dir al món que estem patint l'ofegament econòmic, la persecució cultural i multiples intents de menystenir la nostra competència i la nostra força empresarial, cada cop més mutilada per les agressions continues de l'Estat espanyol.
Sóc realista i sé que encara falten molts catalans per expressar-se i realment és una pena que la societat civil s'hagi hagut d'organitzar, perquè alguns partits tenen por i no volen donar la veu al poble. Sé també que encara hi ha alguns catalans que no veuen el perquè d'aquesta consulta, que no veuen ni el sentit i dit sigui de pas tampoc tenen interès en escoltar els resultats. Miren cap a altre costat, i sento pena perquè tinc el convenciment personal que Catalunya té un futur per endavant que ens estan negant i que faria augmentar el benestar dels ciutadans d'aquest pais.
Només em resta fer una crida a les Associacions i Entitats de Sant Adrià de Besòs, perquè facin un pas endavant, que ens organitzem i siguem capaços d'organitzar un referèndum que retorni la veu al poble i l'allunyi de partidismes i d'interessos diferents als que regeixen la quotidianitat ciutadana. Perquè Sant Adrià s'ho mereix, perquè el poble adrianenc ho necessita i perquè la nostra democràcia s'enforteix.

Als que teniu la sort de poder votar avui, endavant! Voteu! Amb il·lusió!
Als que com jo, no tenen aquest plaer que ens brinda el sistema, lluiteu per ser el següent poble que s'adhereixi.

Visca Catalunya lliure!

Viure a Sant Adrià

En l’apartat “Carta als veïns” de l’últim número de la revista municipal que porta per títol el mateix d’aquest article, l’alcalde fa una declaració, penso que ofensiva, per la ciutadania adrianenca i em veig obligat a denunciar-ho públicament.

L’alcalde, batlle de tots, dels que el van votar i dels que no, comença la seva missiva dient que aquells que pensen que farà un monogràfic sobre la corrupció s’equivoquen. Quan comences a llegir la carta, per sorpresa del lector, veus que contràriament al que havia anunciat hi ha una al•lusió contínua a la corrupció i un recolzament velat als seus companys de partit. Per tant, deixa entreveure la primera contradicció. No en vol parlar però el subconscient el traeix i ha de fer-ho.

Però si això fos poc, diu que no entén com la ciutadania colomenca va sortir a les portes de l’ajuntament a protestar. Diuen que:‘quan riu sona, aigua porta’. Com a demòcrata, sóc un defensor de la justícia i per tant, de la presumpció d’innocència. Però el poble té uns drets i la seva protesta no és només pel cas Pretòria, és per la deriva d’uns temps de corrupció que cansen als conveïns de Santa Coloma de Gramenet. Desconec si els ciutadans adrianencs van seguir els mitjans de comunicació per veure si el nostre consistori en sortia esquitxat o no. El que sé de ben cert és que hi ha un cert remor popular, una certa por que el nostre ajuntament també s’hi vegi implicat. No seria el primer cop que passa al nostre municipi. D’altra banda, jo personalment, m’alegro que el nostre ajuntament no hi estigui implicat. Amb l’atur i la precarietat que hi ha, només ens faltava això als veïns de Sant Adrià! Puc semblar agosarat, però crec que la posició del nostre alcalde hauria de ser la de fer costat als ciutadans que estan cansats de moviments foscos en el món de la política i que cada cop s’allunyen més de nosaltres. Penso que la política, com a disciplina, mereix que sigui reconeguda com l’art de fer bé allò que els ciutadans ens demanen i necessiten, més enllà de personalismes i partidismes, que només fa que deixar-nos en una posició molt dolenta.

Amb tot, el ball de disbarats no acaba aquí. En un fragment de la seva carta, per treure pit i una prepotència inaudita de la seva feina, descriu un prototipus de ciutadà del barri de la Mina. Es queixa de la generalització en quant a la corrupció i després fa una descripció d’un veí d’aquest indret del nostre municipi que ratlla l’insult. Aquesta és la manera que tenen d’integrar als ciutadans d’aquest barri? Aquest és l’ajut que presten, la crítica i el desprestigi dels seus habitants? Generalitzar, i emprar el to despectiu que utilitza no ajuda gaire a generar confiança. Quan una persona es presta al servei públic, accepta que les crítiques poden ploure de qualsevol sector de la societat, fins i tot d’aquells que són més desafavorits. Com a ciutadans amb dret a vot tothom té el dret d’opinar, més enllà de si encerta o no en el seu diagnòstic. O potser ha oblidat que part del seu sou també surt dels impostos dels veïns del Barri de la Mina?

Sense cap atisbe d’acritud, demano a l’alcalde que faci una rectificació pública i demani disculpes al conjunt del poble, crec que començar per aquí seria una bona manera de generar la confiança i el respecte que els ciutadans han de tenir envers els seus dirigents.

"La política no és corrupció"

Article publicat al diari Independent de Sant Adrià nº 105, pàg 4

Mentre el món sembla haver-se parat després de l’avergonyiment nacional aliè que patim a cada passa nova del cas Pretòria, els partits corren a salvar les seves vergonyes. Pocs es salven, i els que ens salvem no se’ns publicita. Si no fos perquè ho veig amb els meus propis ulls pensaria que visc en una paranoia que només podria sortir de ments tan retorçades com les de Steven Spielberg o Stanley Kubrick.
Vull creure en els mitjans de comunicació i de fet ho faig. Per això mateix m’expresso en ells. Però emparat en el dret a l’opinió, sóc del parer que sovint els mitjans viuen en una hipocresia difícil de portar, realment vivim en un món viciat
i enverinat en el sant pecat original. La credibilitat es basa en la ignorància, però aquesta ja no té cabuda en una societat avançada i del segle XXI com és la nostra, i ara les cares estan al descobert. A tots els mitjans se’ls relaciona directa o indirectament amb una tendència política, a vegades amb nom i cognoms. I la realitat ja no és objectiva com primen els cànons periodístics sinó la que objectivament beneficia o perjudica menys a la tendència del mitjà. I és denigrant. Em sento decebut al no veure cap diari amb una portada dient que ERC des del govern està impulsant l’exempció progressiva de l’impost de successions, o que ERC ha sigut capaç de portar la iniciativa en molts dels Pactes Nacionals de consens que s’han signat o que ERC lluita contra la corrupció amb mesures, per exemple l’Oficina Antifrau que tantes ampolles va aixecar en partits assentats com CiU o PSC.
Per què això no és portada? No hi ha el morbo d’enfonsar a un partit que malgrat que a vegades s’equivoca, com tots, lluita des de la pulcritud democràtica sense trampes ni dobles jocs; sembla ser que jugar net penalitza mediàticament. Afortunadament,com de les corrupteles, també n’hi han diaris que se’n salven, però com sempre són els
de base, els altruistes, els que no tenen interessos econòmics. Certament, els diners ho taquen tot. Hi ha gent que des de la més servil honradesa dedica esforços
i compromís per millorar la vida dels seus ciutadans i d’altres que s’aprofiten de la confiança d’aquests. I no cal anar massa lluny, de ben segur que al nostre municipi en trobaríem. Els que creiem en la política, aquells que ens hi dediquem de manera altruista, sense horaris, sense dietes ni sous no podem permetre que es degradi el concepte política perquè no correspon amb la realitat. Certament de vegades el poder corromp els que ocupen els llocs que el porten associat, però Aristòtil deia que l’home és un animal polític i el concepte en sí ho abraça tot: la política és tot allò que ens preocupa. Si parlem de les despeses de la llum, aigua, etc. del nostre habitatge parlem de política, si parlem de la nostra hipoteca parlem de política, si parlem que la nostra parella s’ha quedat sense feina parlem de política, de l’apujada d’impostos, del veí que s’ha divorciat, de la filla del nostre millor amic que ha avortat, d’un conegut immigrant, de l’empresa familiar que tanca, del no respecte a la cultura pròpia d’un país...La política és quotidianitat.
Entenc que després de llegir aquest text poguéssiu pensar que el vot és inútil, que és una pèrdua de temps confiar en algunes persones que acaben esdevenint traïdores d’aquesta confiança. Tot al contrari: la ciutadania es prou intel.ligent com per saber quins són els elements que es dediquen a tornar indigna una disciplina,la Política, inherent a la condició humana i a l’organització de la societat en sí mateixa. Per això, davant dels casos de corrupció que atien el país, hem de conscienciar-nos a nosaltres i a la gent en general que ara més que mai els vots són necessaris. Encara hi ha partits que mantenim intacte el lema “mans netes”, perquè mai ens l’hem embrutat de corrupció, i és l’hora de fer costat tots aquells que any rere any demostren la seva capacitat de mantenir-se en la ratlla de la legalitat.

Rubèn Arenas i Garcia
Portaveu JERC Sant Adrià de Besòs

Festa d'inauguració del local d'ERC

El proppassat dijous 29 d'Octubre d'enguany, el president d'ERC i candidat a la presidència de la Generalitat per aquesta formació, va apropar-se a Sant Adrià de Besòs per inaugurar el local d'ERC a la ciutat.

El president de la Secció Local d'ERC a Sant Adrià de Besòs, Antoni Cortès, va obrir l'acte agraint la feina als militants, i explicant als assistents que l'obertura de la nova seu representava la superació d'una mancança històrica. Ja que tot just ara feia 70 anys que la formació no tenia espai propi al municipi. Recordant ,tanmateix, la lluita de totes les adrianenques i adrianencs per la llibertat de Catalunya, així com que la Secció Local Femenina d'ERC a la nostra localitat va ser una de les més nombroses i actives del Principat durant la República.
Per la seva part, Joan Puigcercós, va posar èmfasi en que sumar-se a la causa independentista no depèn de l'origen sinó del destí. No depèn de la llengua que es parli a casa, només de la voluntat de millorar la qualitat de vida del país. Al finalitzar l'acte, els assistents van poder gaudir d'un refrigeri per celebrar l'avinentesa i fer un brindis amb el president del partit.

L'acte que va tenir lloc a les 20 h del vespre va aplegar al voltant de vuitanta persones que van omplir el nou local. Entre els assistents destacats apart del president del partit es trobaven: el diputat d'ERC adscrit a la comarca al Parlament de Catalunya, Uriel Bertran; delegacions de la secció local de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Martí. Així com també, la presència de representants d'altres partits.

Inauguració Local ERC - Sant Adrià de Besòs

Benvolguts blogaires,

Avui la meva entrada té a veure amb una noticia realment positiva per la normalitat democràtica i els ciutadans de Sant Adrià de Besòs.

ERC va deixar de tenir local a Sant Adrià de Besòs després de la Guerra Civil a l'any 1939, ara 70 anys després els integrants de la Secció Local d'ERC - Sant Adrià de Besòs tenim el plaer d'anunciar-vos que inaugurem la nova seu local del partit a Sant Adrià.

Així doncs, el proper dijous 29 d'Octubre de 2009 a les 20 h al C/Andreu Vidal, 21 inaugurarem el local amb la presència del president del partit, Joan Puigcercós. Al finalitzar l'acte, oferirem un refrigeri pels assistents.

Us hi esperem!

Jo també vaig ser allà

A les 12 del matí aparcava el cotxe a les afores del primer poble de Catalunya capaç de convocar un referèndum per la independència. Mentre passava els controls dels Mossos d'Esquadra, les palpitacions es van fer patents al meu cos. Una riuada de gent, pujava cap a Arenys de Munt, sense imaginar-m'ho en aquell moment vaig copsar en l'ambient que quelcom històric estava a punt d'esdevenir.

S'olorava un ambient catalanista, la gent vibrava d'emoció i els càntics que ressonaven pels carrers d'Arenys encara graviten pel meu sistema límbic excitant les meves emocions. Va ser una sensació semblant a la que vaig tenir quan el Barça va guanyar el triplet, recompensa a un treball fet durant un temps. En aquest cas, val a dir, que és la feina de molts catalans des de fa moltes generacions i no tots se n'han ensortit, molts van morir en intentant-ho i en el seu record penso que els hem homenatjat tal i com mereixen els fills de Catalunya. Vaig sentir plaer, metafísicament parlant, quan vaig veure que els antidemòcrates eren només 70 i que la comunitat demòcrata els guanyàvem en nombre, i en respecte. Evidentment els retrets eren mutus, però nosaltres com a demòcrates vàrem permetre que es manifestessin i fins i tot van voler provocar fins al punt de cantar el "Cara al sol". Tota una provocació per un poble que va manifestar clarament que volen la independència d'aquest país. Me n'alegro que malgrat tot haguem fet una altra demostració de civisme i de modèlic comportament. La nostra força està a les urnes.

Vaig continuar el meu camí, riera amunt, fins arribar a on les JERC organitzàvem un dinar i vaig estar allà ajudant els companys per poder tirar endavant un acte d'aquelles característiques. Em va omplir de satisfacció i d'orgull de partit veure dirigents destacats donant suport explícit a Arenys de Munt. Tots vàrem ser allà, he perdut el compte dels diputats del Parlament que hi eren, alcaldes, el nostre eurodiputat, diputat al Congrés, varis intel·lectuals; en fi una nodrida representació institucional donant recolzament a una fita que sens dubte ha esdevingut històrica.

Al acabar el dia, esgotat per la feina, pels viatges amunt i avall vaig encendre l'ordinador amb la intenció de veure els resultats. Esperava que fossin clars, però no tant. Un 96 % de la població arenyenca que es va apropar al Casal La Mora havia donat suport a una Catalunya independent al si de la Unió Europea. Tot l'esforç de tantes i tantes persones per fer possible allò que semblava impossible ja era tangible, se n'han ensortit i amb matricula d'honor a més. La lluita contra l'Estat pel nostre dret a decidir ha començat. Moltes felicitats Arenys!

Visca Catalunya lliure!

Arenys de Munt, visió de Catalunya

Aquest municipi del Maresme central de prop de vuit mil habitants, s'ha convertit i espero que sigui exemple, del nou "Fuenteovejuna" (si em permeten el símil). Un poble que sens dubte, després del cop de martell de la ceguera crònica i de la manca de sentit democràtic espanyol, s'ha cohesionat. Lluny de la radicalitat destructiva que alguns predicaven, davant la irritable comunitat feixista totalment preparada amb els seus resorts i mecanismes antidemocràtics, Arenys de Munt ha demostrat ser un poble amb orgull català. Un poble amb dignitat i valentia i sobretot amb normalitat democràtica amb l'exercici conceptual i esperitual del mot DEMOCRÀCIA en el sentit més ampli del terme.

Potser que els catalans necessitem un revulsiu. És inherent al caràcter català, necessitem veure l'enfrontament i la injustícia davant la cara per tal de reaccionar, som pactistes fins l'extrem. Trobo que és una qualitat que ens identifica i que ens deixa en molt bona posició respecte la resta del món, deixa entreveure la nostra capacitat integradora i la nostra voluntat constant del consens, som una societat clarament democràtica. Però aquest tret que tants beneficis ens reporta en imatge exterior, ens resta cara al nostre ritme intern, fa que perdem pistonada i que la injusticia s'allargui fins que la claredat no deixa marge de maniobra (malgrat així, alguns catalans encara somien amb un món diferent on l'Estat Espanyol fa de bo de la pel·lícula). Res més lluny de la realitat.

Aquest estiu només ens ha faltat que programessin alguns missils terra-aire des de Madrid per acabar d'abonar la massacre mediàtica, judicial i política. Primer va ser l'acceptació d'un finançament, que malgrat ser allò que ens deixava el mins "Estatutet" que pactà en Mas, continua perpetuant l'espoli fiscal. Certament, el redueix però no l'elimina que és el que mereix la ciutadania catalana. Després ens aixequem i anem a dormir amb l'ai al cor per una possible sentència del Tribunal Constitucional que deixi més escapsat (si cap) l'"Estatutet", un veredicte que fa tremolar i que sens dubte menysté el poder sobirà català infravalorant el seu Parlament i els seus ciutadans. I ara l'innocent referèndum d'Arenys de Munt, una iniciativa engegada per una entitat del poble (MAPA), sense cap vinculació però que encén l'ira d'aquells que es senten amenaçats pel trontollament de la pseudodemocràcia instal·lada.

Les coses més innocents, allò que sembla que no té repercussió a nivell nacional, és el que de veritat està assassinant el model autonòmic, un model carca i desfasat. És massa recent en la història el pas de la dictadura d'en Primo de Rivera a la declaració de la República, un 14 d'abril de 1931 després d'unes eleccions municipals. Perquè no podem pensar que Arenys de Munt ha encés la metxa d'un seguit de referèndums que portaran Catalunya a l'independència?

El 13 de setembre, tots aquells que creiem en la necessitat d'un estat per Catalunya, per varies raons, hem de donar recolzament a aquest acte organitzat a Arenys. És un primer pas, una prova pilot, una idea genial, un tret a l'aire, un avís que ja va sent hora de prendre l'autodeterminació, per la via democràtica. Els catalans no en coneixem pas cap altre.

Ni el més anti-democràtic pot lluitar contra la veu unida d'un poble democràtic.

Gaudiu de la Diada Nacional de Catalunya,festa de les catalanes i catalans!

Visca Catalunya lliure!